
Ruta del Cister
La Ruta del Cister és una zona de Catalunya vertebrada pels tres monestirs cistercencs existents al país: el de Santa Maria de Vallbona (a Vallbona de les Monges, a l'Urgell), el de Poblet (al municipi de Vimbodí i Poblet, a la Conca de Barberà) i el de Santes Creus (a Santes Creus, dins el municipi d'Aiguamúrcia, a l'Alt Camp).
La denominació Ruta del Cister va ser encunyada l'any 1989 amb la idea de potenciar el turisme en aquestes tres comarques i, amb aquesta finalitat, diversos indicadors de les carreteres, els senders i les poblacions d'aquesta àrea inclouen el logotip de la Ruta. Des dels monestirs, un dels atractius principals de la zona, es pot arribar fàcilment a diversos indrets amb una gran riquesa en gastronomia, artesania, arquitectura, paratges naturals, etc.
El Sender de gran recorregut GR 175, en la Ruta del Cister, forma part de la Xarxa de Senders senyalitzats d'Europa.[1] Disposa de rutes que es poden realitzar a peu, així com variants per a bicicleta de muntanya. Part del seu recorregut transcorre pel Parc Natural de Poblet.
Monestir de Poblet
El més proper a nosaltres està el Monestir de Santa Maria de Poblet es troba situat dins la comarca de la Conca de Barberà, entre les poblacions de Vimbodí, terme municipal al qual pertany, i de l’Espluga de Francolí, arrecerat al vessant nord de les muntanyes de Prades, en un bell paratge on brollen fonts abundants i on es troba la gran massa forestal del bosc de Poblet, (des de 1984 Paratge Natural d’Interès Nacional).
Poblet constitueix un impressionant conjunt arquitectònic i és el conjunt cistercenc habitat més gran d'Europa. Conserva quasi totes les construccions que s’anaren bastint d’acord amb les necessitats d’una comunitat en plena vitalitat i expansió i amb la protecció dels sobirans de la confederació catalana-aragonesa: especialment des que Pere III el Cerimoniós (1336-1387) féu del monestir panteó reial de la dinastia.
Poblet és el monestir més gran de la Ruta del Cister i dels dos masculins és l’únic que manté comunitat de monjos.
L'any 1991 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.